La relació entre la microbiota intestinal i el rendiment esportiu: Impacte dels aromes i els conservants
La microbiota intestinal té un paper fonamental en la salut i el rendiment dels esportistes. Factors com la dieta, l'ús de geles energètics naturals, la ingestió d'isotònics sense aromes i l'exposició a certs additius poden influir en el seu equilibri. En aquest article, analitzarem com els aromes artificials i els conservants afecten la microbiota intestinal i quines estratègies nutricionals poden ajudar a mantenir un ecosistema intestinal saludable per millorar el rendiment esportiu.
Impacte dels aromes artificials i els conservants en la microbiota intestinal
El paper dels aromes artificials en el microbioma
Els aromes artificials es troben en nombrosos productes, incloent begudes esportives i suplementos energètics. Tot i que estan dissenyats per millorar la palatabilitat, alguns estudis suggereixen que certs compostos aromàtics poden alterar la microbiota intestinal. Aquests additius poden influir en la composició de les bacteries intestinals, afectant la producció d'acides grasses de cadena curta, les quals desempenen un paper clau en la salut metabòlica i el rendiment esportiu.
Conservants i el seu efecte en la flora intestinal
Els conservants s'utilitzen àmpliament en aliments processats i suplementos esportius per allargar-ne la vida útil. No obstant això, alguns poden tenir un impacte negatiu en la microbiota intestinal en reduir la diversitat bacteriana i afavoreix el creixement de microorganismes perjudicials. S'ha observat que conservants com els parabens i els sulfitos poden induir inflamació i afectar l'absorció de nutrients essencials per als atletes de resistència.
[[COMUNIDAD_CTA]]
Relació entre la microbiota intestinal i el rendiment esportiu
Una microbiota equilibrada desempenja funcions crítiques en el metabolisme energètic, la immunitat i la recuperació muscular. Estudis recents han demostrat que els atletes amb una microbiota intestinal diversa tendeixen a presentar una millor resistència, una menor inflamació i una major eficiència en la producció d'energia.
Factors clau:
- Metabolisme energètic: Certes bacteries intestinals afavoreixen la producció d'acides grasses de cadena curta, les quals poden ser utilitzades com a font d'energia per als músculs durant l'exercici prolongat.
- Regulació de la inflamació: Una microbiota equilibrada ajuda a reduir la inflamació crònica, millorant la recuperació i disminuint el risc de lesions.
- Enfortiment del sistema immunitari: Una flora intestinal sana protegeix contra infeccions, reduint els períodes d'inactivitat deguts a malalties.
Estratègies nutricionals per optimitzar la microbiota intestinal
Per millorar la microbiota intestinal i potenciar el rendiment esportiu, és fonamental seguir una dieta equilibrada i seleccionar acuradament els suplementos.
Aliments clau per a una microbiota saludable
- Aliments fermentats: Productes com el iogurt, el kéfir, el kimchi i el xucrut contenen probiòtics que afavoreixen l'equilibri de la microbiota intestinal.
- Fibra prebiòtica: Aliments rics en fibra soluble, com plàtans, avena i espàrrecs, ajuden a alimentar les bacteries benèfiques de l'intestí.
- Geles energètics naturals: Optar per geles sense conservants ni aromes artificials permet reduir el risc d'alteracions en la flora intestinal. Com a tota la nostra gamma de geles FANTÉ .
- Isotònics sense aromes: Les begudes esportives sense edulcorants artificials ni additius poden millorar la hidratació sense afectar la microbiota intestinal, com per exemple les nostres begudes isotòniques .
- Fonts de polifenols: El cacau, el te verd i els fruits vermells contenen compostos bioactius que promouen la diversitat bacteriana intestinal.
[[PRODUCTO:gel-60]]
[[PRODUCTO:iso-drink]]
Suplementació i microbiota
Els suplementos probiòtics han demostrat ser benèfits per a la salut digestiva i el rendiment físic dels esportistes. Aquells que contenen cepes de Lactobacillus i Bifidobacterium poden millorar la digestibilitat dels hidrats de carboni, reduir el malestar gastrointestinal i enfortir el sistema immunitari. És recomanable incloure suplementos de qualitat, preferiblement lliures d'aromes artificials i conservants.
Additius desnecessaris
- Harpagofit: Després d'una recerca exhaustiva des de 1958 fins al 2025 es troben 219 estudis, dels quals hi ha 4 meta-anàlisis, i on s'afirma que no arrenjan resultats rellevants que donin suport a l'afirmació de que el harpagofit redueix la inflamació de l'estómac. És important destacar que, encara que el harpagofit s'utilitzi per tractar inflamacions, no hi ha evidència conclusiva que doni suport al seu ús per reduir la inflamació de l'estómac. A més, alguns estudis han assenyalat possibles efectes adversos gastrointestinals associats al consum de harpagofit, com diàrea, dispèpsia i nàusees. La quantitat màxima de consum diari és d'alredor de 50 a 100 mg al dia.
- BCAA: Després d'una recerca exhaustiva des de 1958 fins al 2025 es troben 2 resultats per a la relació dels BCAA i el rendiment esportiu, els quals no conclouen que ens benefici afegir-los durant l'exercici.
- Minerals que no siguin clorur, sodi, potassi, magnesi o calci: Actualment, en 2025, encara no es troben estudis que indiquin que, apart de aquests minerals, haguem de suplementar-nos amb la resta durant l' exercici. Per la suor només segregim clorur, sodi, potassi, magnesi i calci en quantitats que hem de reposar.
Recomanacions per a un consum segur de suplementos esportius
Arran de que molts productes esportius contenen additius que poden afectar negativament la microbiota intestinal, és important considerar:
- Optar per suplementos sense colorants ni conservants artificials.
- Etriar geles energètics naturals que contenin ingredients simples i fàcilment digestibles com els geles de FANTÉ .
- Cercar isotònics sense aromes que proporcionin electrolits sense afectar la microbiota intestinal.
Conclusió
La microbiota intestinal té un paper essencial en el rendiment esportiu i la salut general. El consum de productes amb aromes artificials i conservants pot alterar el seu equilibri, afectant la producció d'energia i la resposta immunitària. Per optimitzar la microbiota, els esportistes han de prioritzar una dieta rica en fibres, aliments fermentats, geles energètics naturals i isotònics sense aromes.
Adoptar aquestes estratègies pot marcar la diferència en la resistència, la recuperació i la prevenció de lesions, permetent als atletes maximitzar el seu rendiment de manera saludable i sostenible.
Bibliografia
- Álvarez-Herms, J., Burtscher, M., González-Benito, A., Corbi, F., & Odriozola-Martínez, A. (2024). The gut microbiota characterization of a world-class mountain trail runner during a complete competition season: A case report. Journal of Applied Physiology. https://doi.org/10.4085/1062-6050-0143.24
- Fernández-Sanjurjo, M., Fernández, J., & Tomás-Zapico, C. (2024). Dynamics of gut microbiota and short-chain fatty acids during a cycling grand tour: Related to exercise performance and modulated by dietary intake. Nutrients, 16(5), 661. https://doi.org/10.3390/nu16050661
- Grosicki, G. J., Pugh, J., & Wosinska, L. (2019). Ultra-endurance triathlon competition shifts fecal metabolome independent of changes to microbiome composition. Journal of Applied Physiology, 135(3), 549-558. https://doi.org/10.1152/japplphysiol.00024.2023
- Bian X, Chi L, Gao B, Tu P, Ru H, Lu K. Gut microbiome response to sucralose and its potential role in inducing liver inflammation in mice. Front Physiol. 2017; 8: 487.
- Palmnas MS, Cowan TE, Bomhof MR, Su J, Reimer RA, Vogel HJ, et al. Low-dose aspartame consumption differentially affects gut microbiota-host metabolic interactions in the diet-induced obese rat. PLoS One. 2014; 9(10): e109841.
- Suez J, Korem T, Zeevi D, Zilberman-Schapira G, Thaiss CA, Maza O, et al. Artificial sweeteners induce glucose intolerance by altering the gut microbiota. Nature. 2014; 514(7521): 181-186.
- EMA: European Union herbal monograph on Harpagophytum procumbens radix
- Tratament amb un extracte de harpagofit en pacients amb artrosi de caderes i genolls: Treatment of patients with arthrosis of hip or knee with an aqueous extract of devil's claw
- Berdonces (2009). Gran diccionari il·lustrat de les plantes medicinals: descripció i aplicacions. Océano Ámbar.
- Kew Gardens: Harpagophytum procumbens
- Crespo and Navarro (2012). La aragó de harpagofit en el tractament de afeccions reumàtiques. Revista de Fitoterapia 12(1): 5-14.
- EMA-HMPC. Community Herbal Monograph on Harpagophytum procumbens DC. and/or Harpagophytum zeyheri Decne, radix. London: EMA. Doc. Ref.: EMEA/HMPC/251323/2006. Adopted: 6-11-2008.
- Akhtar and Haqqi (2012). Current nutraceuticals in the management of osteoarthritis: a review. Ther Adv Musculoskelet Dis 4(3): 181–207.
- Parenti et al. (2015). Involvement of the heme-oxygenase pathway in the antiallodynic and antihyperalgesic activity of Harpagophytum procumbens in rats. Molecules 20(9): 16758-69.
- Haseeb et al. (2016). Harpagoside suppresses IL-6 expression in primary human osteoarthritis chondrocytes. DOI: 10.1002/jor.23262.
- Georgiev et al. (2013). Harpagoside: from Kalahari Desert to pharmacy shelf. Phytochemistry 92: 8-15.
















